Potser la meva condició natural és la de moure’m pel món en hàbitats distints. Casa a tot arreu i llar enlloc. Fent camí, res de dreceres. Camí fins a la fi, si és que el cercle té un final.
¡Que te hundo…que te hago polvo.
-
Se aposentaba solo. Completamente aislado a la vera de la puerta de entrada
a su casa. A la izquierda, en el quicio del umbral. En aquella zona
olvid...
Fa 10 hores

0 comentaris
Publica un comentari a l'entrada